Al.legacions i accions en contra del polígon industrial de Solius (Santa Cristina d'Aro)

El paratge de Solius, al municipi de Sta. Cristina d'Aro, constitueix un paratge extraordinari de gran valor. Es troba format per un paisatge de mosaic on rius, boscos, conreus i masies centenàries conformen una bonica estampa, amb el monestir de Solius elevant-se per sobre de tots ells. L'Ajuntament de Sta. Cristina té previst construir una extensa zona industrial a l'entrada d'aquesta vall (Pla Parcial del sector S-17 “Molí d'en Rexach” ), un projecte ja iniciat amb l'anterior equip de govern i que l'actual, tot i que l'ha suavitzat, no ha volgut tirar enrera. Creiem que aquest projecte, totalment insostenible si es té en compte l'indret on es vol desenvolupar, significarà una pèrdua de valor paisatgístic per a la vall de Solius i una alteració de la seva funció com a corredor biològic entre les Gavarres i l'Ardenya. Tampoc s'entén que mentre es tramita aquest projecte, el Pla Especial de protecció de Solius –que es troba pendent d'aprovació des de fa una pila d'anys-, continuï guardat en un calaix de l'Ajuntament.

Es van presentar al•legacions a l'Ajuntament de Sta. Cristina demanant un canvi d'ubicació per a aquesta futura zona industrial en base a l'interès ecològic, paisatgístic i turístic de Solius. Foren desestimades, tot i que l'associació s'adherí a un recurs presentat per la Plataforma Salvem Solius. Aquesta plataforma és qui ha estat treballant aquests darrers mesos per evitar que es dugui a terme aquest desafortunat projecte, i ha organitzat diverses concentracions , a les quals alguns membres de l’Associació Ardenya hi han participat.
Actualment, tot i aquestes accions, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha aprobat el projecte, tot i l’opinió contrària d’alguns dels membres de la Comissió. Salvem Solius ha interposat un recurs d’alçada al Conseller de Política Territorial a la qual s’ha adherit l’Associació Ardenya. Actualment s’està a l’espera de quin sigui el desenllaç
.

Al·legacions a la ronda de ponent (Sant Feliu de Guíxols)

Juntament amb la Secció de Medi Ambient del Centre Excursionista Montclar, es van emprendre un seguit d'accions i mesures per tal d'aturar el projecte de vial de circumval·lació que l'Ajuntament ha projectat a ponent de la ciutat i la urbanització que porta associada.

Es té previst que aquest tingui una amplada de 24 metres, que si es suma a la dels talussos que generarà arriba en alguns punts a més de 30 m. A més, aquest projecte ha suposat l'activació de més de 25 hectàrees (250000 m2) de sòl urbanitzable. Bona part del vial i del sól a urbanitzar es circumscriu en els paisatges agrícoles de la Vall de St Amanç i de les Comes, que conformen la major part dels darrers conreus d'horta de St. Feliu. Entenem que aquest projecte i la urbanització que porta acompanyada és desmesurat i suposarà una forta agressió per aquests espais, que mereixen una gran consideració pel seu valor paisatgístic i ecològic .

S'han escrit cartes, s'han presentat nombroses al·legacions en cadascuna de les fases prèvia aprovació del projecte i s'han elaborat activitats com ara un debat i diverses trobades per conèixer l'entorn que desapareixerà. Malauradament, les al·legacions han estat sempre desestimades i malgrat l'oposició d'un sector de la població, el projecte finalment ha tirat endavant i actualment està ja en fase de construcció

Tot i això, un punt positiu obtingut és que l'Ajuntament signà una sèrie de compromisos, entre els quals destaquen el manteniment de la qualificació actual de sòl agrícola dels horts d'en Balmanya (un espai que quedarà rodejat de sól urbà) i la no urbanització del sòl urbanitzable de ronda enfora, l'edificabilitat del qual passarà ronda endins.

Modificació del Pla General de Sant Feliu de Guíxols a l'àmbit de Punta Brava

La modificació de l'edificabilitat permesa pel Pla General a l'àmbit del Sòl Urbanitzable No Programat de la urbanització de Punta Brava, situada a la façana litoral del massís de l'Ardenya, reduïa l'edificació permesa (es passava de més de 30 habitatges a 8), i 11'89 hectàrees passaven a ser de propietat municipal. Però tot i que l'Ajuntament havia suspès les llicències urbanístiques en aquesta zona amb l’objectiu de desclassificar aquest sòl a no urbanitzable, la realitat va ser que no es va desclassificar en la seva totalitat.
Aquest sòl està situat en una zona d'enorme valor paisatgític, a la façana marítima de l'Ardenya, adjacent a l'espai PEIN del massís de l'Ardenya i amb unes pendents de més de 50 %. Ardenya consiera que aquests factors atorgava enormes possibilitats d'èxit per a la desclassificació de tot el sòl sense estar sotmès a l'obligació de pagar una indemnització.
L’asociació va demanar una desclassificació total d’aquest sól urbanitzable, però les al•legacions presentades fóren desestimades. Sortosament, el recent Pla Director del Litoral ha obligat a desclassificar aquest sól a no urbanitzable, ja que es troba a menys de 500 m del mar i té un elevat valor paisatgístic, i per tant, sembla que finalment no s’urbanitzarà.

Foto Punta Brava

Delimitació definitiva de l'espai PEIN del massís de l'Ardenya

Durant el període de delimitació definitiva de l'espai PEIN del massís de l'Ardenya (o de Cadiretes ) es presentaren al·legacions al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya demanant l'ampliació de la zona PEIN a diferents punts del massís dins els termes de St. Feliu de Guíxols i de Sta. Cristina d'Aro pels seus valors ecològics i paisatgístics. Les propostes d'ampliació, que coincidien força amb les presentades també per la Secció de Medi Ambient del Centre Excursionista Montclar i per l'Ajuntament de St. Feliu, foren acceptades a dues de les zones proposades: tot el penya-segat que s'aixeca sobre la Cala dels Canyerets i la vessant del paratge Romaguer, entre la riera de les Comes i el Puig Romaguer.

Actualment ja s’ha aprobat definitivament el Pla Especial de Delimitació definitiva de l’espai PEIN d’Ardenya/Cadiretes, i amb la inclusió dins del PEIN d’aquests dos espais.

Paratge Romaguer i la platja de Canyerets

Projecte de construcció del camí de Ronda entre Sant Feliu i Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols)

Vist el projecte presentat pel Ministeri de Medi Ambient per arranjar el camí de ronda entre St. Feliu i St. Pol, es va proposar durant el període d'al·legacions que el futur camí de ronda tingués el seu origen damunt del penya-segat del port de St. Feliu (actualment amb el pas barrat ), tal i com sempre havia estat. El recorregut hauria de ser el proposat per l'associació si realment es vol que el camí de ronda recorri tota la costa entre les dues platges.

Tot i que això és el que estipula la Llei de Costes, l'al·legació no fou acceptada.

Fotografia del camí de ronda de Sant FEliu i Sant Pol

Pla Especial del port de St. Feliu

L'Ajuntament de Sant Feliu va presentar un projecte de reforma del port. Les al·legacions presentades per Ardenya giraven bàsicament al voltant de:

•  La disminució de l'alçada dels edificis a construir-hi.

•  La no contemplació d'una segona escullera al port (que no apareix en la reforma a realitzar però si en els plànols com una possible obra futura ), que creiem innecessària i que trencaria el perfil costaner de la badia de St. Feliu.

•  El manteniment de l'antiga edificació que s'emprava per tenyir les xarxes dels pescadors ( una de les darreres que resten a la Costa Brava )

•  El desplaçament del futur edifici de la marina seca per tal que no afecti el Promontori del Fortim. Únicament fou acceptada la darrera al·legació. (Fotografia port)

Tala d'arbres i obertura de pistes al Puig Boer i els seus voltants

El Puig Boer és una muntanya propera a la ciutat de Sant Feliu, inclosa dins de la zona PEIN de l'Ardenya (o de Cadiretes) i catalogada com a zona de protecció paisatgística pel Pla General d'Ordenació Urbana de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Es troba, per tant, protegida i sotmesa a determinades limitacions d'ús i a l'obligatorietat d'obtenir determinades llicències prèvies a l'hora de desenvolupar-hi segons quines activitats.

El seu propietari va procedir l'any 2002 a la tala d'arbres i a l'obertura de pistes sense els permisos pertinents. S'han presentat diverses al·legacions a l'Ajuntament de St. Feliu denunciant l'activitat, així com una altra al Departament de Medi Ambient, juntament amb escrits al setmanari de St. Feliu i a diferents diaris de la província.

Com a resultat de tot això, el propietari ha estat multat per part del Departament de Medi Ambient, si bé amb una quantitat poc rellevant.

Els treballs forestals il.egals es van repetir l’any passat en un altra zona de l’Ardenya, al voltant del camí Romà, tot i que no van tenir la importància i l’impacte dels del Puig Boer, i en la seva major part van consistir en la recuperació i eixamplament de camins perduts i en el desbrossament de sotabosc. No obstant, també s’obrí un nou tram de pista forestal sense permís”
l’Associació Ardenya considera favorable una gestió forestal dels boscos i del seu sotabosc, sempre que es faci de manera sostenible i amb un mínim de respecte al paisatge

Es vol deixar clar que l'associació no està en contra de la gestió forestal sempre que aquesta es faci amb uns mínims criteris de planificació ecològica i paisatgística i no amagui intencions més ocultes.

Instàncies i escrits

També s'han escrit diferents cartes als mitjans de comunicació locals i s'han presentat diverses instàncies denunciant i/o advertint de nombroses irregularitats ambientals, com ara:

•  La construcció d'una casa al paratge no urbanitzable de les Comes,

•  la tala d'arbres sense llicència,

•  la malmesa de camins per part de les motos i els quads.

•  La demanda d'obertura del pas del camí públic que menava al camí de ronda de l'ermita de St. Elm, tancat amb el permís erroni de l'Ajuntament.